Antigastra catalaunalis (= Botys catalaunalis) és una papallona nocturna de la família Crambidae, d’uns 8-10 mm de longitud i 19-22 mm d’envergadura alar.
L’adult s’identifica per la combinació de forma i color de les ales anteriors: la forma és triangular d’alçada doble que l’amplada, amb la costa -que seria la hipotenusa- sinusoidal i l’àpex agut, mentre que el color de fons és beix grisenc clar amb un reticle de línies gruixudes de color ferruginós que delimiten cel·les fusiformes allargades longitudinalment i el marge ressaltat per un voraviu marró fosc. En realitat, les diferències de color a les ales són degudes a la major o menor presència d’escames. A més, el marge extern s’embelleix amb un serrell de fímbries clares. Les ales posteriors mantenen el serrell, però tenen el to ferruginós només al volt exterior, mentre que el centre és íntegrament clar, sense cel·les. Els ulls són de color verd fosc o negre. Les tíbies de les potes tenen un esperó ben visible.
L’eruga té el cos verd molt clar, quasi blanc, sobre el qual contrasten punts negres. S’alimenta de fulles de plantes dels gèneres Antirrhinum i Linaria, fins fa poc classificades a la família de les escrofulariàcies i actualment transferides a la de les plantaginàcies, i de sèsam (Sesamum indicum) de la família propera de les podialàcies, i gairebé segur que d’algunes espècies més de plantes de les mateixes famílies. Les erugues minen l’interior de les fulles, deixant només l’epidermis a dalt i a baix.
Antigastra catalaunalis fou descrita l’any 1833 amb el nom de Botys catalaunalis per l’entomòleg francès Philogène Auguste Joseph Duponchel, coautor de L’Histoire naturelle des lépidoptères de France. Aquesta papallona es distribueix pel sud de França. Cal entendre que Duponchel va batejar-la amb l’adjectiu de catalaunalis, tot i no ser una espècie exclusiva o especialment pròpia de Catalunya, per aquesta distribució vista des del nord de França. La distribució d’Antigastra catalaunalis és actualment molt extensa, abastant sobretot àrees tropicals.
[foto Jordi Badia]