L’arna formosa (Epicallima formosella), de la família Oecophoridae de microlepidòpters, ben al contrari de la majoria d’arnes de colors quasi sempre grisencs, apagats i discrets, llueix un trencadís de tons ataronjats vistosos.
Morfològicament, és estranya i intrigant. Té el cos de menys d’1 cm, allargat i cobert per les ales disposades com una teulada de dues vessants quan està en repòs. Les ales anteriors mostren a la cara dorsal un patró particular de zones taronja més o menys marronoses, delimitades per línies blanques. Aquestes ales acaben en un serrell de pèls llargs de color taronja que, a l’estar les ales a tocar del cos, queda com la crinera d’un cavall o una cresta punk que va de la meitat fins al final del cos. Les ales posteriors, que queden amagades sota les anteriors, són d’un gris discret però també tenen serrell. Les potes i les antenes llargues i fines estan pintades de blanc i negre a trams curts, com una línia discontínua. Per rematar l’obra, la cara s’allarga endavant, es doblega enrere i llueix un feix de pèls taronja enmig dels quals surten dos palps labials dirigits amunt com si fossin antenes supletòries.
Les larves de l’arna formosa -diuen les ressenyes d’aquesta espècie que es copien una de l’altra- s’alimenten d’escorça de troncs de pollancre morts. Poca cosa més se sap de l’arna formosa que sembla sorgida de la inspiració daliniana.
[foto Montserrat Porta]