Àster esquamós, americà o barceloní

Aster squamatus

L’àster esquamós, americà o barceloní (Aster squamatus [= Aster barcinonensis, Symphyotrichum squamatum]) és una planta de la família Compostes, alta, anual o més sovint d’uns pocs anys, més o menys lignificada segons el grau de desenvolupament dels individus, que surt i floreix a la tardor arreu de les terres humanitzades de la comarca de Bages. Té capacitat de rebrotada si se’l talla.

Els exemplars més crescuts superen bé el metre d’alçada. Es ramifica molt i de manera regular, sobretot a la part de dalt. Té fulles sèssils, enteres amb limbe estret i atenuat a la base, amb un nervi medial blanc, ample i ben visible a les fulles majors, de fins a 18 cm de longitud les basals i progressivament més petites a mesura que guanyen alçada a la tija. Els branquillons de la part alta fan nombrosos capítols gairebé sèssils, molt petits i estrets, protegits per bràctees multiseriades, de forma el·líptica estreta i color verd amb un voraviu escariós, de to violaci o porpra, al marge superior. Aquests capítols tenen a l’exterior flors amb petites lígules blanques d’1 mm de longitud i a l’interior flors tubuloses de color groc verdós. Quan el capítol és madur, s’obre totalment mostrant una esfera blanca d’1 cm de diàmetre formada pels vil·lans plomosos de les llavoretes que ben aviat el vent dispersarà, mentre que les bràctees queden ja reflexes i ben estirades a sota del receptacle. L’àster esquamós és especialment prolífic degut al nombre elevadíssim de capítols.

L’àster esquamós és originari d’Amèrica Central i del Sud, però porta ja més d’un segle a Catalunya. Es va detectar primer a l’entorn de Barcelona, per això manté el nom popular d’àster barceloní i s’admet com a sinònim el nom científic Aster barcinonensis amb el qual fou descrit inicialment. Actualment es troba a totes les terres que encerclen el Mediterrani. No consta a la Flora del Bages de Pius Font i Quer publicada l’any 1914; cal deduir que malgrat que aleshores l’àster esquamós ja era a l’entorn de Barcelona, no havia arribat encara al Bages.

L’àster esquamós viu a les bones terres humanitzades, en ambients ruderals i agrícoles.

[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia]