La besneula oficinal (Cynoglossum officinale) és l’espècie de besneula (gèn. Cynoglossum, família boraginàcies) que als estatges montà i subalpí substitueix a les dues espècies de besneula de terra baixa: la besneula de fulla blanca (C.cheirifolium) i la besneula o llengua de ca (C.creticum).
La besneula oficinal és una herba biennal de fins a 80 cm d’alçada que s’endevina que no és cap de les altres dues espècies de besneula esmentades pel verd rotund, sense matís grisenc, de les seves fulles, sobretot de les fulles basals. La besneula oficinal té fulles sèssils de limbe enter, lanceolat, de fins a 35 cm de longitud per 5 cm d’amplada les fulles basals més grans, amb nervis ben marcats, tant el nervi central com els secundaris. Les fulles basals són atenuades; en canvi, les caulinars fan dues aurícules que toquen la tija. La planta és pilosa, però molt menys que les seves congèneres. Al primer any, la besneula oficinal fa fulles basals; al segon any enlaira tiges amb inflorescències en cua d’escorpí. Les inflorescències no tenen bràctees, només flors. Els peduncles de les flors i els calzes dividits fins a la meitat en 5 sèpals són més pilosos que la resta de la planta. La corol·la és simpètala, d’uns 5-6 mm de diàmetre al tub curt que s’obre en 5 pètals arrodonits. Inicialment la corol·la és violàcia i vira després a vermell o granat. A diferència de la besneula (C.creticum), els pètals de la besneula oficinal (C.officinale) no mostren venes de color ressaltat sinó que són de color homogeni. De la flor en resulta un fruit dividit en 4 mericarps proveïts d’agullons curts.
La besneula oficinal viu a les vores dels prats pasturats, en sòls rics en nitrogen.
Les fulles de besneula oficinal, o gasses impregnades amb el seu extracte, s’havien aplicat a ferides i cicatrius com a planta vulnerària; fet al qual es refereix l’adjectiu específic officinale.
La besneula oficinal es troba a la comarca de Moianès, però per ara no està citada ni l’hem observat a la comarca de Bages.
[fotos Jordi Badia]