El blavet o blauet (Centaurea cyanus) és una herba segetal -que té un cicle vital sincrònic amb el dels cereals conreats- de la família compostes que espurneja els sembrats de color blau violaci.
El blauet té les tiges febles amb fulles estretes, sèssils i de mida i dentat decreixents de baix a dalt, les fulles més baixes i grans poden tenir folíols laterals petits, mentre que les fulles superiors menors tenen marges gairebé enters.
Les tiges acaben en un capítol solitari. El receptacle sembla una petita carxofa per la forma ovoide d’uns 10 mm d’alçada per 5 mm diàmetre màxim i per la disposició ordenada de les bràctees romboïdals, verdes amb un voraviu fosc, escariós i laciniat. Les flors són totes d’un bell color blau violeta, però de dos tipus per la forma. Les flors de l’exterior del capítol tenen una corol·la simpètala gran, amb un tub llarg que s’obre en 5 lòbuls; però aquestes flors externes són estèrils, serveixen només per realçar l’aspecte estrellat al capítol. Al contrari, les flors del centre del capítol són petites i fèrtils; el seu fruit acaba en un vil·là plomós, com si fos una brotxa d’afaitar.
El blavet creix en àrees remogudes, a més dels sembrats. Prefereix els terrenys sorrencs i àcids, per la qual cosa a la comarca de Bages, de sòls més aviat bàsics, és més freqüent als talussos i àrees on s’ha aportat terra que no pas als camps de cereals.
Les poblacions de blavet, com les de tantes altres plantes segetals, han disminuït dràsticament arreu, en particular al Bages, degut a l’aplicació durant anys de modernes pràctiques agrícoles, entre elles l’ús d’herbicides i la selecció de les llavors abans de la sembra.
Les flors del blavet s’utilitzen en infusions, sovint com a component de barreges de preteses propietats múltiples, i com a calmant d’irritacions oculars i de conjuntivitis. Malgrat l’ús extens del blavet en herboristeria, l’evidència de la seva efectivitat és escassa.
El blavet, per la seva bellesa i per l’ús medicinal, és una planta candidata a ser afavorida en petits espais humanitzats com escocells, marges o illetes viàries.
[fotos Jordi Badia (1ª) i Montserrat Porta (2ª)]