El blet de fulla estreta o blet muricat (Amaranthus muricatus) és una herba gran i perenne dels horts, les vores de camins i els ambients ruderals.
El blet de fulla estreta fa una mata més aviat prostrada. Les tiges són clares o rosades, estriades, glabres i de consistència carnosa. Les fulles són abundoses, de disposició alterna, lanceolades estretes de 2-8 x 0,3-2 cm amb la punta roma, atenuades al pecíol i discolors, d’un verd intens a l’anvers i verd clar al revers on ressalta sobretot el nervi central ample. A l’extrem de les branques es formen llargues inflorescències, espigues de glomèruls de flors. A diferència d’altres espècies d’Amaranthus, els glomèruls d’A.muricatus queden distants un de l’altre a la inflorescència madura. Les flors són simples amb un sol embolcall de 4 o 5 tèpals, unisexuals, les masculines amb 3-5 estams i les femenines amb un pistil amb 3 estigmes. El fruit és rugós, d’on prové l’adjectiu específic muricatus, i les llavors petites i negres. Floreix i fructifica durant la segona meitat de l’any.
Aquesta planta no té cap nom veritablement popular perquè és originària d’Amèrica del sud i la seva presència a Catalunya, on es troba ja plenament naturalitzada, és relativament recent. Va començar la colonització de Catalunya per la franja costanera i actualment ha arribat a moltes localitats de l’interior, d’entre elles Manresa, la capital comarcal del Bages. Són coses de la globalització.