El bocabadat negre (Helvella leucomelaena) és un fong de la divisió Ascomicets –o classe Ascomicets, d’acord amb el rang taxonòmic amb el qual el grup va ser considerat durant molt temps- que sembla una cassoleta (gèn. Peziza, Sarcosphaera), però que es classifica al mateix gènere que l’orella de gat (Helvella crispa).
El bocabadat negre fa cossos fructífers aparentment en forma de cassoleta mig enterrada de 2-4 cm de diàmetre. Normalment aquestes cassoletes es troben en grups. Si es desenterra un bocabadat, s’aprecia que més que una cassoleta és una copeta perquè la base està pinçada cap a un peu central molt curt que lliga amb el miceli. El cos fructífer neix esfèric i amb la boca petita, però, a mesura que creix, la vora de la boca s’esberla i s’eixampla fins a quedar ben bocabadat –com el seu nom indica. La cara interna de la copa és llisa i fosca, gairebé negra, mentre que l’externa és més clara, quasi blanca a la zona basal soterrada on no ha tocat la llum i grisa més amunt. L’adjectiu científic leucomelaena explica les cares discolors: leuco, blanc en grec per la cara externa, i melaena, negre en grec per la cara interna. Els trams d’obertura recent de la boca mostren el color blanc del cos i el seu gruix d’1 mm. El cos fructífer té la consistència coriàcia característica dels bolets de l’ordre Pezizals, com múrgules i cassoletes.
El bocabadat negre surt a començaments de primavera als prats dels parcs i a les pinedes.
[fotos Montserrat Porta]