El boixac de camp, calèndula silvestre o llevamà (Calendula arvensis) és una herba anual, d’un pam d’alçada de la família Compostes, que s’afanya a florir a la primavera i manté la presència en flor fins a la tardor. Té les tiges piloses i les fulles sèssils o bé amplexicaules, amb limbe també pilós, gruixut, lanceolat o sagitat de 3-8 x 0,2-2 cm, amb el marge una mica rosegat, acabades en punta i disposades esparses. Però, més que per les tiges o les fulles, el boixac de camp es reconeix per les inflorescències en capítol.
Els capítols són solitaris, d’1 a 2 cm de diàmetre, protegits per bràctees estretes i allargades, amb la punta rogenca i amb els mateixos pèls blancs eriçats que a la resta de parts verdes de la planta. Els capítols s’obren a migdia i es tanquen a la tarda; a més, quan són oberts s’encaren al sol com si fossin de gira-sol. Les flors són de color carbassa uniforme però de dues menes: les del centre del receptacle són tubuloses, actuen com a masculines i per tant no produeixen fruit i les que ocupen més d’un verticil al volt exterior són ligulades, amb una lígula d’1 cm de longitud, rectangular i acabada en 3 dentetes, femenines i fructifiquen. Els fruits són aquenis sense vil·là plomós, arcuats i ornamentats amb dents al costat extern. Destaca la variabilitat morfològica d’aquests fruits, més grans, més incurvats i amb més pues com més a l’exterior del capítol es troben, per diversificar les opcions de disseminació.
El boixac de camp o calèndula silvestre ve a ser una versió a escala reduïda del boixac ver o calèndula (C.officinalis) cultivada als jardins per la bellesa i persistència de la seva floració. El boixac ver té els capítols del mateix color ataronjat que el de camp però significativament més grans, amb les lígules de les flors exteriors clarament més llargues.
El boixac de camp creix als prats de pastura i als camps de conreu. És una herba comuna a la comarca de Bages.
[fotos Jordi Badia]