El bolet d’agulles negre (Phellodon niger) és un d’aquests bolets que, com la llengua de bou (Hydnum albidum), té l’himeni disposat en una munió d’agulletes a la part inferior del barret. És de consistència coriàcia, amb el barret en forma de ventall irregular, molt sovint amb diferents lòbuls superposats o soldats, vellutat, de color gris fosc amb el marge clar, i amb un peu curt.
El bolet d’agulles negre és molt freqüent a la tardor a les pinedes del Bages.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª, 3ª, 4ª i 5ª) i Montserrat Porta i Jordi Badia (6ª)]
Les arrels de la majoria de plantes augmenten molt la seva superfície de captació d’aigua amb sals minerals gràcies a les micorizes, que no són res més que filaments (hifes) dels fongs que fan aquest servei a la planta a canvi d’aliment. La dependència que tenen els pins respecte les micorizes és total perquè el seu sistema radicular amb una ramificació fina poc desenvolupada no els permet viure a la natura sense els seus fongs associats. La majoria de bolets comestibles que s’acostumen a collir al Bages neixen a la tardor i, com l’espècie que exposem, són òrgans reproductors de fongs formadors de micorizes amb els pins.