El bolet de greix (Gyromitra esculenta) és un ascomicet de l’ordre Pezizals, com les cassoletes (Peziza, Sarcosphaera), l’orella de gat (Helvella crispa) o les múrgoles (Morchella sp.), que surt a la primavera a les pinedes.
El bolet de greix consta d’un peu de color d’ivori, estriat, ample i rabassut, i d’un barret de color marró, a vegades tirant a vermellós o a més fosc, irregular, buit a l’interior i ple de circumvolucions com les d’un cervell humà.
Malgrat el seu adjectiu específic esculenta, que significa comestible en llatí, el bolet de greix és a la vegada comestible i tòxic, fins i tot mortal, depenent de com s’ha cuinat i de la sensibilitat de les persones. És tòxic si es menja cru, tant fresc com sec, o poc cuinat. Per eliminar la toxicitat cal fer-lo bullir separat d’altres aliments com a mínim dues vegades durant 10 minuts, canviant entremig l’aigua i rebutjant ambdues aigües de cocció. No s’ha de posar mai el bolet de greix directament a un guisat que incorpori l’aigua de cocció.
El bolet de greix surt sobretot al voltant de soques tallades. És més propi de muntanya mitjana que no pas de la comarca de Bages. Té tradició a la cuina a les comarques pirinenques, malgrat el seu risc.