El bolet de la molsa, que és la fructificació del fong Phellinus torulosus (= Fuscoparia torulosa), és un bolet de soca que creix al peu de soques de diversos arbres i arbustos planifolis: roures -com en el cas de les fotos aquí mostrades-, alzines, oliveres, llentiscles, brucs… Va creixent formant capes durant anys, fa de 15 a 40 cm d’amplada, és sèssil i se subjecta lateralment al substrat. Primer té forma de consola o mènsula, i amb al pas del temps es torna més o menys aplanat. Té la superfície superior vellutada i de color marró fosc, amb el marge més clar, de color canyella, bastant gruixut, irregular, rodó i finament vellutat. Sovint aquesta superfície es troba parcialment recoberta de molses o d’algues que la utilitzen com a suport.
L’himeni, que és la part inferior porosa productora d’espores, està format per tubs estratificats de 2 a 8 mm de llargada. Els porus són rodons, molt petits, de 0,1 a 0,2 mm de diàmetre, i de color marró ferruginós, però més pàl·lids en temps sec.
La carn és dura, coriàcia, gairebé llenyosa, de color canyella fosc i poc densa. No fa olor i no té cap sabor especial.
L’esporada és de color blanc. Les espores fan 4-6 x 3-4 m m, són el·líptiques i llises, i tenen les parets molt fines.
Phellinus torulosus normalment s’alimenta de fusta morta, però algun cop actua com a paràsit. Produeix un podriment blanc a la fusta, cosa que indica que es nodreix principalment de lignina.
És una espècie de distribució mediterrània freqüent a la terra baixa.
Phellinus torulosus pertany al fílum basidiomicots i a la classe agaricomicets.
[fotos Florenci Vallès (1ª i 2ª) i Montserrat Porta / Jordi Badia (3ª i 4ª)]