El borinot o esfinx de la vinya (Hippotion celerio [= Sphinx celerio]) és una papallona de la família Sphingidae, de les que en català es coneixen amb els noms col·lectius d’esfinxs quan són adultes i de pedraferits quan són erugues.
L’adult és una papallona o borinot gran amb el cos gruixut, fusiforme i pilós, d’elegància críptica pel seu to general marró amb franges longitudinals estretes de colors crema, marró fosc o negre que es dirigeixen vers la punta de les ales o del cos. Les ales anteriors són llargues i estretes de manera que en repòs solen tapar les ales posteriors curtes i amb una gran taca vermella a la base, disruptiva i sorprenent, que es veu només quan emprèn el vol. Al cap destaquen els ulls foscos, l’espiritrompa cargolada en espiral i el parell d’antenes gruixudes però no plomoses. En vol estàtic mentre xucla el nèctar de les flors recorda a un colibrí.
L’eruga sembla una criatura de dibuixos animats infantils, més que un ésser viu del món real. N’hi ha de dos colors, verd o marró –el que mostren les imatges. Tant en un cas com en l’altre, les erugues tenen un parell d’ocels pintats al primer segment abdominal, en la mateixa posició al segment següent n’hi ha un parell més sense iris, llueix als laterals una franja estreta i taques el·líptiques clares al centre de cada segment, té el cos pigallat de puntets blancs a la cara ventral i negres a la dorsal i, per rematar l’obra, una banya fosca i afuada s’enlaira al lloc de la cua. Al moure’s té el cos i el cap estirats (foto 3ª), però si se sent importunada es recargola i infla el cap de manera que els grans ocels et miren entre amenaçadors i juganers (fotos 1ª i 2ª). Fantàstic!
L’eruga s’alimenta de fulles de vinya (Vitis vinifera), però no en exclusiva; també pot menjar fulles d’altres plantes enfiladisses com la vinya verge (Parthenocissus quinquefolia) i la campaneta (Ipomaea sp.) dels jardins o el lligabosc (Lonicera sp.) i d’herbes com les agrelles (Rumex sp.). No és una espècie que assoleixi mai densitats de població altes ni que causi plagues; el més habitual és descobrir un exemplar solitari a la parra del jardí.
El borinot de la vinya és una espècie que es troba al nord d’Àfrica, a la península Ibèrica amb preferència per la part meridional i a les illes Canàries i Balears. Com d’altres espècies d’esfinxs, el borinot de la vinya pot migrar a molta distància i veure’s al nord dels Pirineus. Si no hi ha entrebancs, l’eruga fotografiada a l’octubre es transformarà en papallona adulta que probablement migrarà a l’Àfrica a passar l’hivern, i seran els seus descendents els qui retornin a Catalunya.
[fotos Montserrat Porta]