La bufassa, card d’ase o cardot gros (Onopordon acanthium) és un card imponent i molt espinós. El seu cicle vital és biennal. Al segon any supera fàcilment el metre d’alçada, malgrat ramificar-se des de la base. L’aspecte general és d’un verd blavís o grisenc per la teranyina de pèls araneosos sobre totes les parts verdes: les fulles, les tiges alades i els involucres dels capítols.
Les fulles són de mida decreixent de baix a dalt i de forma vagament lanceolada o obovada amb nombrosos lòbuls espinosos al marge. Les espines són la continuació enfora dels nervis secundaris gruixuts i de color clar. Aquestes fulles són decurrents sobre les tiges amplament alades en 4 costats. Les ales de les tiges, igual com les fulles, tenen també els seus lòbuls espinosos. Les tiges acaben en un capítol solitari gros, protegit per bràctees involucrals que tenen una base ovalada i una punta dirigida cap enfora, més estreta, llarga, aguda i vulnerant. Els capítols s’obren a ple estiu per mostrar les flors de corol·la tubular purpúria. La llavor té un papus caduc al capdamunt, com si fos una brotxa d’afaitar.
La bufassa viu en indrets ruderals moderadament humits. A la comarca de Bages es troba principalment a les ribes fluvials. La bufassa no és tan comuna ni abundosa com el card marià (Silybum marianum), però és una espècie ben distribuïda que pot aparèixer en qualsevol cardassar.
[fotos Jordi Badia]