Cuscuta campestris és una herba anual de la família de les convolvulàcies introduïda d’Amèrica del Nord. Les espècies del gènere Cuscuta es coneixen popularment amb el nom de cabells i són totes paràsites d’altres plantes. Sovint es considera la família de les cuscutàcies, amb Cuscuta com a únic gènere, propera però separada de les convolvulàcies. Cuscuta campestris fa un embull de filaments ataronjats de al voltant d’1 mm de diàmetre, com cabells, que s’entortolliguen damunt de la planta hostatgera (o hoste) a la qual penetren per mitjà d’haustoris per xuclar-li la saba. En alguns punts del filament es formen glomèruls de flors petites. Aquestes flors tenen 5 sèpals obtusos i groguencs soldats per la base, 5 pètals aguts que formen una corol·la blanquinosa i simpètala que recorda una campaneta oberta, 5 estams i 1 pistil amb 2 estigmes esfèrics. El fruit és una petita càpsula que conté llavors minúscules i amb bona capacitat de dispersió. No té fulles, ni arrels, ni clorofil·la; no li calen per a la seva vida paràsita.
Cuscuta campestris parasita diferents espècies de plantes herbàcies i causa importants pèrdues econòmiques als camps d’alfals (Medicago sativa). A les fotos se la pot veure parasitant dues espècies de compostes del gènere Xanthium: la bardana borda (Xanthium strumarium) a les imatges de dalt i l’espina-xoca (Xanthium spinosum) a les imatges de baix. Xanthium spinosum és d’origen sud-americà.
Al Bages és freqüent Cuscuta epithymum, que parasita preferentment mates petites d’ambients secs, com ara el timó o farigola (Thymus vulgaris). Aquesta espècie de cabells, a diferència de Cuscuta campestris, té els filaments una mica més prims i de color vermell, i té els estigmes allargats.
[fotos Florenci Vallès (1ª, 2ª, 3ª, 5ª i 6ª) i Efrem Batriu (4ª)]