El cànem bord (Erigeron sumatrensis [= Conyza sumatrensis, C.albida]) és una herba de la família compostes, sovint de més d’un metre d’alçada, malgrat ser una planta de cicle anual de la segona meitat de l’any. Té un tija pràcticament simple de port erecte que no es ramifica fins a la part de dalt on forma una gran panícula allargada de capítols petits i densos. El pes de la panícula ben desenvolupada pot vinclar la tija.
Totes les parts verdes de la planta -tija, fulles i bràctees dels capítols- porten tenen pèls clars i abundosos que, en conjunt, donen a la planta un color verd apagat o grisenc. Les fulles són lanceolades, atenuades cap a la base i sèssils; les de la base atenyen 15 cm de longitud i tenen marges dentats, mentre que les caulinars són progressivament més petites, més estretes i amb el marge menys dentat fins a acabar enteres. Les fulles caulinars mitjanes tenen entre 5 i 10 mm d’amplada i en elles es veu el nervi principal blanc, nervis secundaris visibles i pilositat per les dues cares.
Els capítols tenen forma vagament de copa d’uns 5 mm de diàmetre. Les bràctees són verdes, lanceolades, es disposen de manera poc ordenada i són piloses. Cada capítol conté centenars de flors, la majoria externes, femenines i proveïdes d’una lígula blanca petita, les internes hermafrodites i sense lígula. De les flors es formen llavors amb un vilà d’uns 3 mm de color blanc brut, que es disposen en forma d’esfera als capítols madurs. Un cop han volat les llavors, queda un receptacle discoidal nu, de color clar i amb les bràctees seques i reflexes. Cada individu produeix milers de llavors que el vent dispersarà.
El cànem bord és una planta originària d’Amèrica, no pas de Sumatra com indica l’adjectiu específic sumatrensis, i naturalitzada a molt llocs del món, incloent Catalunya. Actualment és una planta comuna als indrets humanitzats de les comarques de Bages i Moianès. Les poblacions de cada indret varien molt d’un any a l’altre, depenent de les accions humanes.
A les comarques de Bages i Moianès es troben 3 espècies originàries d’Amèrica del gènere Erigeron que semblen ser reproduccions a escala: E.sumatrensis és la planta major, E.canadensis la mitjana i E.bonariensis la petita, com els germans Dalton. E.canadensis supera també el metre d’alçda i és menys pilós que E.sumatrensis, en particular a les bràctees. E.bonariensis és molt més petit, la seva panícula és molt menor i és tan pilós com E.sumatrensis. Les 3 espècies poden conviure en un mateix indret.
El nom comú en català de cànem bord i el castellà “zarramaga” s’apliquen indistintament a les 3 espècies esmentades que sovint s’han confós, emmascarant les dates respectives d’arribada i expansió per Catalunya.
E.bonariensis (= Conyza ambigua) és a la Flora del Bages publicada per Pius Font i Quer l’any 1914, E.canadensis s’hi esmenta com a planta naturalitzada, i E.sumatrensis no hi consta. Per tant, aquesta ha estat la seqüència d’expansió de les 3 espècies neotropicals del gènere Erigeron a la comarca de Bages.
[fotos Jordi Badia]