L’erígeron cresp, anomenat també cànem bord (Erigeron bonariensis [= E. crispus, Conyza bonariensis, C.ambigua]), és una herba anual de la família compostes extraordinàriament freqüent als indrets humanitzats a Catalunya, sobretot a les vores de camins, a les escletxes dels paviments i als conreus de secà, però que no té nom realment popular ni usos tradicionals perquè la seva arribada i expansió és relativament recent.
Erigeron bonariensis és una herba de la segona meitat de l’any que no sobrepassa els 50 cm d’alçada. Es ramifica només de la meitat en amunt. Té pilositat blanca que dona per resultat un color general verd apagat o grisenc. Precisament, les bràctees piloses permeten discriminar Erigeron bonariensis d’E.canadensis que les té quasi glabres. Les fulles són linears, de 3-6 cm de longitud per 2-4 mm d’amplada, amb el marge enter o amb només algunes dents a les fulles basals més grans.
De la meitat de la tija en amunt es forma una panícula modesta de capítols, una suma de raïms d’1-5 capítols portats per peduncles curts que els aparten poc de la tija principal. Els capítols tenen 8-10 mm de diàmetre i estan protegits per bràctees lanceolades desiguals, acabades en una punta aguda sovint tenyida de vermell. Cada capítol conté un centenar de flors femenines amb una lígula blanca molt fina i, al centre, unes poques flors hermafrodites sense lígula. El fruit porta un vil·là blanc i senzill, d’uns 5 mm. L’aspecte més habitual de la planta és en estat fructificat, amb els capítols transformats en una esfera blanquinosa de 10-15 mm de diàmetre mercès als vil·lans disposats com radis.
A les comarques de Bages i Moianès es troben 3 espècies originàries d’Amèrica del gènere Erigeron que semblen ser reproduccions a escala: E.sumatrensis és la planta major, E.canadensis la mitjana i E.bonariensis la petita, com els germans Dalton. E.sumatrensis supera el metre d’alçada i és pilós com E.bonariensis. E.canadensis també pot superar el metre d’alçada, però és menys pilós. Les 3 espècies poden conviure en un mateix indret.
El nom comú en català de cànem bord i el castellà “zarramaga” s’apliquen indistintament a les 3 espècies esmentades que sovint s’han confós, emmascarant les dates respectives d’arribada i expansió per Catalunya.
E.bonariensis (= Conyza ambigua) és a la Flora del Bages publicada per Pius Font i Quer l’any 1914, E.canadensis s’hi esmenta com a planta naturalitzada, i E.sumatrensis no hi consta. Per tant, aquesta ha estat la seqüència d’expansió de les 3 espècies neotropicals del gènere Erigeron a la comarca de Bages.
[fotos Jordi Badia]