El cap-roig (Crepis vesicaria subsp. taraxacifolia) és una herba pot ser anual o viure uns pocs anys, i arribar a fer 80 cm d’alçada. Com tantes altres espècies de la família Compostes, fa capítols de flors grogues ligulades i, com la resta d’espècies de Crepis, C.vesicaria té fulles grans en una roseta basal que minven ràpidament en nombre i mida a mesura que s’enfilen amunt per la tija. Les fulles són runcinades –quasi pinnades, amb lòbuls irregulars aguts com menjats per una eruga, semblants a les del pixallits (Taraxacum officinale)-, lleugerament auriculades, amb el nervi medial ample, visible i sovint tenyit del mateix to violaci o rogenc que les tiges, i eriçades de pèls híspids sobretot al revers. Les tiges són estriades, gruixudes, més o menys vermelloses o violàcies i amb pèls híspids, ramificades sobretot a la meitat superior en llargs peduncles arquejats que acaben en un corimbe de capítols. Els capítols es mantenen erectes abans d’obrir-se. Els capítols fan al voltant de 15 mm; les seves bràctees són verdes o tenyides de lila, estretes i agudes, més llargues les internes que les externes, i amb més pèls híspids que les tiges. Totes les flors tenen lígules grogues, però les exteriors solen estar una mica tenyides de taronja o roig, d’aquí el nom popular de cap-roig. Al fructificar formarà aquenis allargats i fins, amb un papus o vil·là blanc i plomós al capdamunt. Al capítol madur, els papus dels aquenis ultrapassen l’alçada de les bràctees.
Crepis vesicaria és una herba de vores de camins, ambients ruderals i solars en desús que, al no tenir aplicació, serà considerada una mala herba.
[fotos Jordi Badia]