Carduus tenuiflorus és un card anual o biennal, antipàtic per punxós, que s’identifica per ser espinós per tot arreu llevat de les flors liles o purpúries que despunten dels petits capítols.
Carduus tenuiflorus arriba a aproximadament un metre d’alçada amb tiges simples i erectes o poc ramificades. Aquestes tiges són alades en tota la seva longitud, amb l’ala d’amplada variable perquè és plena de retalls còncaus i d’espines que la sobrepassen. Les fulles són compostes pinnades, més amples a la part distal que prop del pecíol, retallades en lòbuls poligonals amb espines a cadascun dels angles.
A final de primavera i començament d’estiu fa grupets de 3-8 capítols estrets, petits en proporció a la mida de la planta, de menys d’1 cm d’amplada i subsèssils al capdamunt de les tiges. Els capítols estan protegits per bràctees lanceolades, de marges enters, agudes i espinoses que apunten amunt; habitualment les bràctees són bicolors, d’un verd intens a la meitat distal i blanquinoses a la meitat proximal. Les flors són tubuloses, amb corol·la de color lila dividida en 5 pètals. La llavor té a la base un vil·là plomós.
Tota la planta, en particular la seva summitat, té pèls aracnoides.
Carduus tenuiflorus viu als herbassars ruderals, en terrenys nitròfils descuidats, sovint compartint l’espai amb d’altres compostes punxoses com el card marià (Silybum marianum) o híspides com l’arpell (Picris echioides) i la parraca (Picris hieracioides) que, amb un punt de menyspreu i desinterès, s’anomenen conjuntament com cards.
Una espècie molt semblant és Carduus pycnocephalus, menys freqüent a la comarca de Bages, de port lleugerament menor i amb les ales més estretes i interrompudes a la part més alta de la tija.
[fotos Jordi Badia]