Carex sylvatica subsp.paui és la versió del càrex de bosc pròpia de barrancs i torrenteres en terres més meridionals, mentre que la subespècie nominal C.sylvatica subsp.sylvatica creix a les fagedes i es distribueix des del Moianès cap al nord abastant gairebé tot Europa.
C.sylvatica subsp.paui és una herba perenne que fa una tofa de fulles en forma de cinta d’1 cm d’amplada i color verd fosc i tiges trígones. Tota la planta té port decididament més gran que C.sylvatica subsp.sylvatica. De baix a dalt, les tiges porten 4-6 espigues femenines d’uns 5 cm de longitud, la inferior sèssil i la resta enlairades per un peduncle llarg i fi, i 3-5 espigues masculines d’uns 3 cm de longitud. Al pas entre les espigues femenines i les masculines pot haver una espiga que comenci amb flors femenines i acabi amb flors masculines. El nombre d’espigues masculines distingeix les dues subespècies, perquè C.sylvatica subsp.sylvatica només té una sola espiga masculina terminal.
Els fruits són utricles allargats en un bec que acaba bifurcat en minúscules puntes.
C.sylvatica subsp.paui és un tàxon endèmic de les torrenteres de les serres prelitorals i litorals catalanes. La seva presència és coneguda a les canals del vessant septentrional de Montserrat. L’hem observat a la font del Carner, prop de Sant Cristòfol, en terme de Castellbell i el Vilar.
[fotos Jordi Badia]