El carlí o carlet (Hebeloma laterinum [= H.edurum]) és un bolet de mida mitjana i color uniforme clar i indefinit, entre bru, beix i canyella, a vegades també amb reflexos salmó pàl·lid. Sota el barret, les làmines són del mateix color, denses i adnates. El peu té forma cilíndrica, és massís per dins i per fora mostra flocs blancs a la part superior sota el barret i, a la meitat inferior, és fibrós, bru i amb escames blanques. Si se’l talla, la carn és blanca. Fa una olor suau de cacau. El carlí és molt freqüent a les pinedes de pi blanc i de pinassa -arbres amb els que deu constituir micorizes-, on sovint se’l troba abundosament formant grans erols. És un bolet considerat comestible, però poc apreciat i amb risc de confondre’l amb d’altres espècies del mateix gènere que es tenen per metzinoses.
El carlí, com altres bolets, sovint forma erols de bolets, que són grups integrats per individus situats formant una rotllana. Els erols són propis d’alguns basidiomicots agaricomicets, el grup de fongs al qual pertany el carlí. S’originen pel creixement d’un miceli (entramat de filaments anomenats hifes ) format a partir d’un parell d’ espores (cèl·lules capaces d’originar un nou fong) que en el seu dia van germinar aproximadament al centre de la rotllana. De la germinació d’aquestes dues espores van néixer sengles petits micelis monocariòtics (amb un sol tipus nucli) que es van fusionar per formar un miceli dicariòtic (amb dos tipus de nucli). Aquest miceli dicariòtic va anar creixent com una taca d’oli i va anar produint bolets o carpòfors (òrgans reproductors que alliberen espores) al llarg de la seva part més jove (l’externa). En els erols de bolets el miceli es va morint de dintre cap a fora a mesura que es va fent vell i, com més gran és el diàmetre de l’erol de bolets, més vell és el fong que l’ha produït. Un dels erols de bolets més grans va ser trobat a França. Pertany a l’espècie Clitocybe geotropa, té un diàmetre d’uns 600 metres i es calcula que té més de 700 anys d’edat. Les rovelloneres i les llenegueres són, respectivament, agrupacions de rovellons i llenegues que poden tenir el mateix origen que els erols de bolets, però no acostumen a tenir forma circular.
Els erols de bolets ocupen un lloc important en la mitologia de diversos pobles europeus que els associa a fades, bruixes i elfs. A les illes Britàniques es diu que són llocs on han ballat les fades i, per aquest motiu, en anglès reben el nom de fairy rings (anells de fades).