La centaura, herba de Santa Margarida o pericó vermell (Centaurium erythraea [= C.umbellatum]) és una herba anual o biennal de la família gencianàcies, com la clora o centaura groga (Blackstonia perfoliata).
Les fulles de la centaura són oposades i sèssils, ovades amb els nervis paral·lels i de mida decreixent de baix a dalt. Com totes les gencianàcies, la centaura destaca per la bellesa de les flors que s’agrupen en corimbe al capdamunt de les tiges. Les flors tenen pedicels curtíssims. Són de simetria radiada, amb 5 pètals de color rosa intens, rosa pàl·lid o bé blancs, oberts en estrella però units per la base. A l’estiu, quan floreix, la centaura és una de les plantes més atractives dels prats, on sembla una intrusa fugida d’un jardí. La imatge 3ª mostra dos individus que han crescut de costat, un de flors roses i l’altre de flors blanques.
El nom popular de pericó vermell prové de la vaga semblança de les flors amb les del pericó (Hypericum perforatum), també de 5 pètals radiats però grocs. Cal no confondre la centaura o centauri (gèn.Centaurium, fam.Gentianacea) amb la centàurea (gèn.Centaurea, fam.Compositae).
Les flors de la centaura tenen tradició medicinal com a aperitiu, digestiu i contra la diabetis, ja sigui preparades en infusió de gust amargant o aromatitzant un vi dolç.
[fotos Jordi Badia]