Himantarium cf.mediterraneum és un miriàpode de la classe quilòpodes, la que agrupa artròpodes molt segmentats, depredadors i verinosos com les temudes escolopendres i escutígeres, però, en el cas d’Himantarium, pertanyents a l’ordre Geophilomorpha. Entre els quilòpodes presents a Europa, Himantarium aconsegueix la longitud més llarga, fins a 20 cm, i el major nombre de segments, fins a 170, cadascun d’ells amb el corresponent parell de potes laterals, curtes i caminadores.
Himantarium és una de les espècies de miriàpode a la qual en català s’aplica el nom de centpeus, tot i que el nombre es queda curt perquè en realitat en té dos-cents o tres-cents.
El cap és petit i proveït d’un parell d’antenes compostes per 14 artells curts. El primer segment del cos té les potes transformades en forcípules que injecten verí. Segueix un cos molt llarg i repetit fins que a la cara ventral dels darrers segments es troben els òrgans sexuals. Tot aquest cos tan llarg és d’un groc daurat uniforme.
Himantarium no té ulls perquè viu dins del sòl. És una espècie lucífuga que, en cas de quedar accidentalment a la superfície, correrà a enterrar-se de nou. Persegueix, captura i s’alimenta de cucs de terra i d’artròpodes que, com ell, visquin al sòl o sota les pedres.
L’espècie d’Himantarium més freqüent a les àrees mediterrànies es H.mediterraneum, per tant és probable que sigui aquesta l’espècie que mostren les imatges obtingudes a Manresa. Al centre i nord d’Europa, l’espècie més citada és H.gabrielis. És impossible però diferenciar entre aquestes dues espècies sense capturar l’animal i obtenir almenys una foto nítida del detall dels genitals.
[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia]