El cirerer de guineu (Prunus mahaleb) és un arbrissó silvestre parent de la prunera i del cirerer, però els seus fruits són de la grandària d’un pèsol i poc comestibles.
Té fulles de limbe amplament ovat, petit d’uns 3-4 cm de diàmetre, lluent, amb la base en forma de cor, la punta aguda i el marge dentat. Les flors són contemporànies de les fulles. Les flors no neixen en peduncles independents, sinó en peduncles ramificats, agrupades en ramells de 3-10 flors disposades en corimbe –és a dir, una inflorescència on totes les flors arriben més o menys a la mateixa alçada malgrat ser portades per peduncles ramificats desiguals. Aquests ramells es mantenen drets fins i tot en temps de fructificació. Les flors del cirerer de guineu segueixen el model de les dels arbres fruiters a escala reduïda. La cirera del cirerer de guineu acaba de color negre quan és madura.
El cirerer de guineu viu disseminat a les rouredes submediterrànies de roure martinenc i de roure de fulla petita, en terrenys calcaris. A la comarca de Bages és rar, però es troba en indrets com l’entorn de la font de l’Arrel, a la vall de Rajadell.
[fotos Jordi Badia]