La civada (Avena sativa) és, entre els cereals conreats, el que es reconeix amb més certesa mercès als pedicels llargs i fins de les espícules o espiguetes que conformen una panícula laxa amb les espícules mirant avall. Altra cosa es diferenciar la civada (A.sativa) de les cugules (A.barbata, A.sterilis).
La tija i les fulles de la civada tenen color verd blavís. Les fulles assoleixen ben bé 10 mm d’amplada. A la inserció de la fulla hi ha una lígula ovada, petita, de color blanc translúcid.
La panícula de la civada està composta d’espícules. Cada espícula té, de fora cap endins, un parell de glumes més llargues que les 2 o 3 flors que embolcalla. Al seu torn, cada flor té el seu parell de glumel·les; la glumel·la superior o pàlea és mútica –és a dir sense aresta-, mentre que la glumel·la inferior o lemma té una aresta colzada de fins a 40 mm que arranca del dors. Les arestes de les cugules són encara més llargues.
Els grans de civada són de color daurat, allargats i amb un solc longitudinal profund.
La civada s’utilitza majoritàriament com a pinso per cavalls, tot i que també es destina a l’alimentació humana, en particular a l’alimentació infantil. La farina de civada és especialment fina.
La civada es cultiva a gran escala la món. Un dels avantatges és que el seu conreu no requereix gaire atenció. A la comarca de Bages es cultiva també la civada, tot i que en extensió menor que la que ocupen l’ordi (Hordeum vulgare) i el blat (Triticum aestivum, T.durum, T.turgidum), sovint pel consum propi a l’explotació agrícola i ramadera integrada. No és estrany trobar la civada espontània a les vores de camins i als llocs humanitzats.
[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia]