Amb els noms populars de conillets, boca de dragó, gatolins i uns quants més es coneix en català a Antirrhinum majus, una herba robusta que destaca per la grandària, abundància i vistositat de es seves flors porpres.
Els conillets es classifiquen actualment a la família plantaginàcies, però fins fa pocs anys eren considerats una escrofulariàcia, abans que aquesta família fos dividida en tres.
Els conillets són una planta vivaç que pot superar el metre d’alçada. Les fulles són simples, amb limbe lanceolat estret de fins a 70 mm de longitud, atenuat a la base cap a un pecíol més llarg com més avall de la tija, amb nervis arcuats més o menys paral·lels i marge enter. La planta és majoritàriament glabre, però pubescent a la summitat, en particular als calzes i a la cara externa de l corol·la. La florida primaveral dels conillets és espectacular, motiu pel qual és també una planta emprada en jardineria. El conillets fan un raïm normalment simple de 10-30 flors amb peduncle molt curt, calze també petit i amb lòbuls ovats, i una gran corol·la tubular i de simetria bilateral, d’uns 40 mm. La corol·la està formada per dos llavis tancats en una forma que recorda a una boca. El llavi superior es projecta endavant com una visera, mentre que el llavi inferior forma una bossa a la base i tres lòbuls arrodonits que emergeixen per sota de la línia de tancament amb el llavi superior. El fruit és una càpsula seca que recorda la forma de bossa de la corol·la i que s’obre per dos orificis situats a la part superior de la cara frontal per dispersar les petites llavors.
Existeixen variants amb flors de color pàl·lid que no hem observat espontànies a les comarques del Bages i el Moianès.
Els conillets són una planta colonitzadora de pedrusques, parets i fins i tot teulades.
[fotos Jordi Badia (1ª i 2ª) i Montserrat Porta (3ª)]