La corona de reina (Saxifraga catalaunica [= S.callosa subsp.catalaunica) creix únicament a les fissures dels conglomerats de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, d’on és endèmica.
La corona de reina forma rosetes o corones de fulles espatulades, no tan llargues com les de la corona de rei (S. longifolia) característica de les parets de roca calcària del Prepirineu. Aquestes fulles, per mitjà de porus situats als marges, excreten l’excés de carbonat càlcic que acaba per dipositar-se en minúsculs cristallets. Cadascuna de les rosetes treu només una gran inflorescència durant la seva vida; esgotada després de florir i fructificar, la corona de fulles s’asseca i mor.
Les flors, atractives i de simetria radiada, consten d’un calze que s’obre en 5 sèpals triangulars de 2 mm, 5 pètals lliures de forma ovada de 3-8 x 2-5 mm i color blanc amb alguns puntets purpuris que ressalten la nervació, 10 estams, i un ovari ínfer, ample, que es divideix en dos carpels, com un setrill o una ampolleta amb dos brocs. Aquest ovari es transformarà en una càpsula bilocular amb minúscules granes a l’interior.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu l’article Corona de reina, de Jordi Badia.
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer.