La coronària (Chrysanthemum coronarium [= Glebionis coronaria]) és una herba anual de la família compostes que es fa veure per la seva florida avançada en capítols en forma de margarida, desproporcionadament grans per la mida de la part vegetativa de la planta.
La coronària és una herba d’uns 2 pams d’alçada, amb tiges molt ramificades i fulles de 4-7 cm de longitud molt retallades, pinnatisectes, acabades en segments curts i estrets. Les tiges culminen en capítols de 3-6 cm de diàmetre amb flors tubuloses grogues al centre bombat i flors amb lígules amples al volt. El nombre més freqüent de lígules als capítols de la coronària és 13, un nombre de la sèrie de Fibonacci que resulta de l’ordenació en doble espiral de les flors sobre el receptacle. Aquestes lígules poden ser completament grogues com les flors tubuloses del centre o bé començar grogues i passar a un groc molt pàl·lid, quasi blanc, formant una imatge de corona particularment atractiva. La raça amb lígules de dos colors s’anomena varietat discolor. Els fruits tenen una ala lateral.
Les fulles tendres de la coronària són comestibles.
La coronària és una planta de distribució asiàtica i mediterrània, però no pròpiament catalana. A partir del seu cultiu en jardins per la bellesa dels seus capítols, s’ha escampat a les comarques litorals de Catalunya. Enguany, el 2021, l’hem vist per primera vegada naturalitzada a la comarca de Bages, a l’entorn del nucli de Marganell, just a l’extrem sud de la comarca on l’hivern és menys fred, i en un camp prop del Llobregat a la casa de les Hortes (Manresa).
El seu nom popular en castellà “flor de muerto” ha de referir-se al costum de plantar la coronària als cementiris.
[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia]