Cortinarius caerulescens és un bolet que, en plena temporada, pot ser molt abundós als alzinars de Montserrat i de Mura. S’identifica pel barret de color violaci viu i lluent i forma convexa quan és jove, però que a mesura que envelleix, a partir del centre canvia a ocre o marró clar i a forma plana. El barret ben estès fa uns 10 cm de diàmetre i queda quasi completament de color ocre apagat, amb només uns lleugers matisos de violeta al volt. També les làmines comencen en to blavís i deriven aviat a l’ocre. El peu, en canvi, és blanc i amb una mica d’engruiximent a la base, més marcat en els exemplars joves.
El gènere Cortinarius és molt extens. El seu nom prové de la cortina o vel parcial que cobreix les làmines abans que el barret s’obri. Aquesta tènue cortina es desfà ràpidament; es troba només als bolets encara en fase de creixença. Als bolets ja ben formats sol quedar-ne el rastre al color del peu, ja sigui com estries fosques allà on el vel anava soldat o en dos tons de color, més clar a dalt on cobria el vel. A més, els Cortinarius es caracteritzen pel la base del peu inflada i amb un cantell marcat. No tenen interès culinari.
Altres espècies de Cortinarius són properes i s’assemblen a C.caerulescens. Entre les més comunes, es distingeix C.purpurascens pel peu violaci, C.calochrous per la mida menor, un matís rogenc i el bulb del peu notable i C.elegantissimus pel color groc de sofre.
[foto Jordi Badia]