Cotoneaster coriaceus (= C.lacteus) és un arbust alt de la família rosàcies, originari de Xina, emprat en jardineria i naturalitzat a moltes parts del món, també a Europa i en particular a les comarques de Bages i Moianès. Suggerim el neologisme de cotoneàster coriaci per referir-nos en català a aquest arbust vistós i abundós en determinats llocs, però faltat de nom popular.
El cotoneàster coriaci pot arribar a ser un arbret de fins a 4 metres d’alçada, però normalment es queda a la meitat i en forma arbustiva, sovint a causa de podes de jardineria. El cotoneàster coriaci és una de les espècies utilitzades com a tanca vegetal.
Les fulles són perennes, amb el pecíol curt i el limbe enter, àmpliament el·líptic o bé obovat de 3-6 cm de longitud i amb la punta obtusa o subaguda. Aquest limbe -com indica el seu adjectiu específic coriaceus– és força rígid i coriaci. El limbe té nombrosos nervis secundaris paral·lels formant un angle de 45º amb el nervi principal, lleugerament arquejats només prop del marge, enfonsats a l’anvers i ressaltats al revers de la fulla. L’anvers de la fulla és verd i poc pilós, mentre que el revers és blanc tomentós quan les fulles acaben de néixer, però amb el temps la major part d’aquesta pilositat cau. Igual com el revers de les fulles, les tiges joves tenen pilositat blanca que perden amb el temps. El nom popular en castellà de “griñolera lechosa” al·ludeix al color blanquinós de les fulles i tiges joves.
El cotoneàster coriaci floreix abundosament al mes de juny, en una inflorescència entre raïm i corimbe, densa i amb nombroses flors. Les flors tenen la clàssica simetria radial de les rosàcies amb 5 pètals blancs ben separats, i mesuren uns 6 mm de diàmetre.
A la tardor i a l’hivern, el cotoneàster coriaci manté els fruits tan nombrosos com havien estat les flors. El fruit és un pom esfèric, d’uns 5 mm de diàmetre, amb la pell de color vermell brillant, i al pol distal del qual queden les 5 dents del calze. Sovint, les branques primes es vinclen pel pes dels fruits. Els ocells frugívors s’esperen per menjar els fruits del cotoneàster coriaci, i involuntàriament dispersar-ne les llavors, fins a ple l’hivern quan aquests fruits són ja molt madurs i els glicòsids cianogènics que contenien s’han degradat, coincidint amb l’escassedat d’altres subministraments.
Pel seu valor ornamental i el seu cultiu fàcil, el cotoneàster coriaci ha esdevingut un arbust popular als parcs i jardins de les terres temperades d’arreu del món. Altres espècies de Cotoneaster i del gènere germà Pyracantha s’utilitzen també en jardineria, les més habituals de les quals són P.coccinea, P.fortuneana (= P.crenatoserrata), P.angustifolia (= C.angustifolia), C.pannosus, C.franchetii, C.integerrimus, C.horizontalis i C.coriaceus; però aquestes llista no és exhaustiva, ambdós gèneres són molt més extensos i existeixen varietats originades per selecció artificial que augmenten la complexitat sistemàtica. D’entre elles, les espècies que més sovint es troben espontànies en àrees naturals de les comarques de Bages i Moianès són actualment (2024) C.pannosus i C.coriaceus. Hem observat poblacions de cotoneàster coriaci naturalitzades a la finca municipal de can Poc Oli (Manresa, Bages) i al tram de La Coma de la vall de Marfà (Monistrol de Calders, Moianès).
[fotos Jordi Badia]