Cuca de llum mediterrània

Nyctophila reichii

Les cuques de llum o lluernes són insectes de l’ordre dels coleòpters -és a dir del grup dels escarabats- i de la família lampírids, els integrants de la qual tenen la notable particularitat d’emetre llum des de l’extrem de l’abdomen per mitjà d’una reacció química. Aquesta luminiscència, que veiem com puntets de llum a les nits d’estiu, té per funció l’atracció sexual.

Nyctophila reichii, la cuca de llum mediterrània, és l’espècie de cuca de llum més comuna al Bages. Com la resta de cuques de llum, Nyctophila reichii té un dimorfisme sexual molt acusat, tant que mascles i femelles passarien per ser espècies diferents si no es veiessin en còpula.

Les femella adultes -a les imatges 1ª i 2ª- són molt més gran que els mascles; tenen l’abdomen gros i inflat, d’uns 4 cm, de color clar amb un matís rosat, uns èlitres molt curts que no cobreixen l’abdomen ni de bon tros, ales vestigials que no li serveixen per volar i el pronot formant una excrescència rosada que damunt del cap. De nit, les femelles emeten una llum verdosa i freda per mitjà dels òrgans luminiscents situats a la cara ventral dels tres darrers segments abdominals, amb la finalitat d’atraure algun mascle. Sovint les femelles adopten una postura contorsionada amb la punta de l’abdomen enlairada per fer més visible la luminiscència.

Els mascles -a la imatge 3ª- són molt més petits, d’uns 15-18 mm, tenen els èlitres ben desenvolupats que cobreixen l’abdomen com un típic escarabat i ales membranoses que els permeten volar. Els mascles de la cuca de llum mediterrània no emeten luminiscència.

Les larves són fosques i segmentades, amb els laterals del cos de color vermell (fotos 4ª, 5ª i 6ª). Les cuques de llum, tant en fase larvària com adulta, són depredadores especialitzades en capturar cargols i llimacs. A la imatge 4ª, una larva de Nyctophila reichii devora un cargol de l’espècie Theba pisana.

[fotos Montserrat Porta (1ª, 2ª i 5ª), Xavier Adot (3ª), Florenci Vallès (4ª) i Jordi Badia (6ª)]