La cuscuta, cabells de farigola -o cabells d’àngel, de Nostre Senyor o del què vulgueu- o tinya (Cuscuta epithymum) és una planta de la família convolvulàcies que viu paràsita sobre d’altres plantes. Sovint es considera la família de les cuscutàcies, amb Cuscuta com a únic gènere, propera però separada de les convolvulàcies.
La cuscuta fa un embull de filaments rogencs d’1 mm de diàmetre, com cabells, que s’entortolliguen damunt de la planta hoste a la qual penetren per mitjà d’haustoris per xuclar-li la saba. En alguns punts del filament es formen glomèruls de flors petites, de corol·la blanquinosa o rosada, simpètala, com una campaneta oberta en 5 (4) lòbuls aguts. Les llavors són minúscules i amb bona capacitat de dispersió. La cuscuta no té fulles, ni arrels, ni clorofil·la; no li calen per a la seva vida paràsita. El cicle vital de la cuscuta és anual.
La cuscuta parasita moltes espècies diferents de plantes, amb preferència clara per les mates petites d’ambients secs, entre elles les més habituals són el timó o farigola (Thymus vulgaris), com a les fotos 3ª i 4ª i com indiquen el seu nom popular de cabells de farigola i l’adjectiu específic epithymum, i la sajolida (Satureja montana), com mostren les fotos 1ª, 2ª i 3ª.
S’han descrit diverses subespècies i varietats de Cuscuta epithymum, difícils de destriar. La cuscuta és una planta freqüent al Bages. Una altra espècie de cuscuta introduïda d’Amèrica, C.campestris, de filaments més gruixuts de color ataronjat, ocasiona plagues als camps d’alfals (Medicago sativa).
La tradició escatològica atribueix als cabells de farigola les virtuts de ser laxant i d’estimular la secreció biliar per alleugerir restrenyiments i flatulències.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª, 3ª i 4ª) i Florenci Vallès (5ª)]