El diabló de les malves (Lixus pulverulentus [= L. algirus, L.angustatus]) és un escarabat de l’extensíssima família curculiònids que té una gran predilecció per viure a les malves (Malva sylvestris, M.multiflora).
En total mesura uns 15 mm de longitud. Té el cos allargat i el cap transformat en una trompa gruixuda i relativament llarga de la qual emergeixen els ulls negres molt propers de la base i les antenes colzades prop de la punta. El cos és compacte, sense angles, amb l’extrem caudal dels èlitres arrodonit. També és arrodonida la forma dels èlitres a la part frontal, de manera que obliga al pronot a endinsar-se com una fletxa al punt de sutura. Però la característica més evident del diabló de les malves és el recobriment d’esquames polsoses de color groc ataronjat o verdós per tot el cos. Amb el fregament, aquestes esquames es desprenen i poc a poc deixen veure la cutícula gris fosc. Les femelles tenen sempre la trompa ja fosca, en canvi els mascles no; observeu-ho a les imatges 2ª, 3ª i 8ª de parelles en còpula. Els exemplars de les foto 1ª i 9ª són femelles, mentre que deuen ser mascles l’exemplar més ataronjat de les fotos 4ª i 5ª i el de les fotos 6ª i 7ª. L’exemplar de les fotos 6ª i 7ª ha perdut ja bona part de les esquames.
Si se sent observat es deixarà caure a terra, com mort, i desapareixerà de la vista entre les herbes baixes i la fullaraca.
Els escarabats de la família curculiònids es caracteritzen pel seu cap acabat en una llarga trompa; vegeu com a exemple típic el diabló de les glans (Curculio elephas).
La família d’escarabats curculiònids aconsegueix el màxim exponent de la biodiversitat amb unes 60.000 espècies descrites, el récord absolut entre totes les famílies d’éssers vius. En català s’anomenen col·lectivament diablons o, si s’alimenten de gra o menjar emmagatzemat, també corcs.
[fotos Jordi Badia (1ª, 6ª, 7ª i 9ª), Montserrat Porta i Jordi Badia (2ª, 4ª, 5ª i 8ª) i Laureà Lavilla (3ª)]
- Vegeu l’article Què crien les malves?, de Jordi Badia.