Dorònic cordat

Doronicum pardalianches

El dorònic cordat o corona de rei (Doronicum pardalianches [= D.cordatum]) és una gran herba perenne de la família compostes, característica de les clarianes i els marges dels boscos humits, ombrívols i frescals.

Les fulles mostren una gradació molt notable, tant de forma com de mida, de baix a dalt de la tija. Les fulles basals són les més grans, de limbe ovat d’uns 10 cm de diàmetre amb el marge irregular, cordat i amb un pecíol llarg (imatges 1ª i 2ª). A mesura que s’enfilen per la tija, les fulles es fan més petites i el pecíol s’escurça. Sobtadament a un nivell de la tija el pecíol de les fulles esdevé alat i amplexicaule, de manera que el limbe d’aquestes fulles mitjanes mostra dues parts, una distal amplament ovada i una estreta que abraça la tija, i, finalment les fulles de més amunt, les més petites, han perdut completament el pecíol, reduïdes només a un limbe estret que s’insereix directament a la tija (imatge 3ª).

Les tiges s’enlairen fins prop d’un 1 metre, són fulloses sobretot a la meitat inferior i porten uns quants capítols grocs de 3-6 cm de diàmetre amb flors tubuloses al centre i ligulades al volt (imatge 4ª). Per la vistositat dels seus capítols, el dorònic cordat és una planta emprada en jardineria.

El dorònic cordat és una planta de la muntanya mitjana humida, de vocació més atlàntica que mediterrània. A la comarca de Bages manté només algunes localitats testimonials a la part oriental, és a dir, a la subcomarca del Moianès i a l’entorn de Mura. Al PN de Sant Llorenç del Munt i l’Obac coneixem les localitats de dorònic cordat de la Fontfreda i de la font de la Portella, aquesta darrera al terme de Rellinars, comarca del Vallès Occidental.

El nom popular català de corona de rei, aplicat a Doronicum pardalianches o a d’altres compostes, és confús ja que s’utilitza molt més sovint per referir-se a la planta rupícola Saxifraga longifolia, amb la qual el dorònic no té res a veure.

[fotos Jordi Badia]