El dragó o dragonet rosat (Hemidactylus turcicus) és un rèptil que desperta simpatia pel seu aire juvenil i fantasiós alhora.
El dragó rosat és més petit –fins a 12 cm de longitud màxima amb la cua inclosa- i esvelt que el dragó comú (Tarentola mauritanica), no té el cap tan ample i la seva pell és més llisa, amb només tubercles arrodonits als costats. El cos està poc pigmentat, amb el resultat d’un color clar amb matís rosat a la part ventral i punts foscos disseminats al dors que no arriben a pintar franges transversals, en canvi sí que sol mostrar franges alternades fosques i clares sobre la cua. Si a cop d’ull no s’aconsegueix diferenciar entre les dues espècies, cal recórrer als caràcters discriminatoris clars de les mans. Els cinc dits de les mans del dragó rosat acaben tots en ungles i els seus coixinets adherents de la cara interior estan partits per la meitat de manera que formen dos rengles que acaben abans d’arribar al començament del dit, com mostra la imatge 4ª. El nom de gènere Hemidactylus (= dit partit) es refereix a aquestes dues fileres de coixinets. En canvi, el dragó comú té ungles només als dits 3 i 4, no a la resta, i els seus coixinets són continus i ocupen tota la longitud del dit.
El dragó rosat és antropòfil. Viu refugiat a les esquerdes de les construccions, d’on surt al vespre i de nit per caçar a l’aguait insectes. El seu comportament és semblant al del dragó comú.
Al ser una espècie termòfila, a Catalunya el dragonet rosat es distribueix a les comarques costaneres.
A la comarca interior de Bages, el dragó rosat no deu ser ni de bon tros tan freqüent com el comú, amb el qual deu haver-se confós habitualment. Francesc Junyent el cità l’any 1980 de Sant Joan de Vilatorrada. A les imatges de 1ª, 2ª, 3ª i 4ª un dragó rosat observat prop de Navarcles l’agost del 2014; a les de imatges 5ª i 6ª dos exemplars trobats a Manresa el maig del 2020; a la imatge 7ª, un exemplar es sotmet amb docilitat a una sessó fotogràfica.
[fotos Ferran Fitó i Arnau Serra (1ª, 2ª, 3ª i 4ª), Montserrat Porta i Jordi Badia (5ª i 6ª), Marta Queralt López Salvans (7ª) i Montserrat Porta (8ª)]