Eleusine indica és una herba de la família de les gramínies, cespitosa i anual de la segona meitat de l’any. Floreix en 3-8 espigues digitades, obertes amunt a uns 45º i equidistants entre elles, amb disposició semblant a la de les espigues de l’omnipresent gram (Cynodon dactylon) però de port clarament més gran. Per complicar les descripcions botàniques i les claus de classificació, sovint, però no sempre, hi ha una o dues espigues situades una mica per sota, no pas exactament digitades. Cada espiga mesura al voltant de 8 cm de longitud per 5 mm d’amplada. Les espiguetes s’insereixen sèssils cara avall en dos rengles, de manera que l’espiga mostra el raquis per la cara superior. Les espiguetes són petites, formades per 3 a 8 flors difícils de destriar, amb lemnes sense arestes. Les llavors són minúscules. La lígula a la inserció foliar és quasi inexistent; està formada només per pèls curts als costats.
Eleusine indica assoleix mig metre d’alçada, tot i ser anual. Sol formar gespes monoespecífiques amb bons recobriments als sòls rics, humits i alterats, com són els dels horts i de les ribes fluvials, els terrenys més proclius a acollir plantes invasores.
Eleusine indica és una herba naturalitzada a les àrees de clima tropical, d’origen incert i amb capacitat invasora. Fa més d’un segle que se’n coneix la presència a Catalunya, però a la comarca de Bages deu ser molt més recent. L’hem observat a la riba del Cardener a l’alçada de Sant Pau (Manresa).
[fotos Jordi Badia]