Lactuca saligna, literalment “enciam de fulla de salze”, és una herba anual parenta de l’enciam (Lactuca sativa) que surt en llocs humanitzats i a la vora de camins. El seu port és esvelt amb la tija poc ramificada de prop d’un metre d’alçada, blanquinosa, amb fulles sense pecíol i capítols amb peduncles curts en clara disposició alterna.
Les fulles són sèssils, llargues i estretes; les de la roseta basal runcinades i les caulinars, almenys les de la part més alta de la tija, enteres amb marge llis i dues llengüetes agudes que abracen la tija. El nervi central és ample i blanc, molt visible. La mida i el nombre de lòbuls de les fulles decreixen a mesura que les fulles s’enlairen per la tija.
A la part alta de la tija neixen els capítols, habitualment 2 o 3 a cada nus, amb peduncles curts de longitud desigual. Mentre el capítol amb peduncle més llarg del nus s’obre, els altres es mantenen encara tancats, com esperant torn. Els capítols consten d’un receptacle estret embolcallat per bràctees verdes i flors ligulades, habitualment 13 per capítol, de color groc pàl·lid. El fruit és un aqueni amb un bec llarg que porta al capdamunt un vil·là plomós per afavorir la dispersió.
Lactuca saligna arriba al màxim desenvolupament a ple estiu.
Lactuca saligna és una planta ruderal esdevinguda cosmopolita. Les seves citacions a la Catalunya central són relativament recents; cal entendre doncs que la planta està en expansió.
[fotos Montserrat Porta]