L’erísim, sisimbri oficinal o herba dels cantors (Sisymbrium officinale) és una herba anual, rarament biennal, de la família Crucíferes i pròpia de les vores de camins, de munts de rocs i de solars urbans en desús.
L’erísim assoleix al voltant de mig metre d’alçada. Tota la planta té pilositat blanca, curta i poc densa. El seu port és desmanegat degut a les branques secundàries divaricades que s’allarguen en un raïm simple, ocupat fins quasi a dalt de tot pels fruits. Les fulles són pinnatífides, irregulars, amb entrants grans i profunds. Les fulles caulinars superiors prenen forma hastada pels seus dos lòbuls basals grans i dirigits una mica enrere. Les flors s’agrupen al capdamunt del raïm, denses al tenir el peduncle molt curt. Aquestes flors són menudes, poc conspíqües, amb 4 pètals de color groc llimona constituïts per una ungla d’1 mm i un limbe oval de 2-3 mm. L’erísim s’identifica més fàcilment pels seus fruits en síliqua aguda, en forma de llança de 10-13 mm de longitud, que es manté erecta i alineada a tocar de l’eix de la inflorescència (foto 3ª).
L’epítet específic officinale i el seu nom popular d’herba dels cantors ens posen sobre la pista de les propietats medicinals, més o menys verificades, que s’atribueixen a aquesta planta. Tisanes fetes de raïms i de fulles d’erísim, i xarops elaborats afegint aigua i sucre a les fulles i les tiges triturades, s’han utilitzat tradicionalment i de manera regular a tot Europa per combatre l’afonia, la ronquera i el mal de coll. A les comarques del sud de Catalunya es deixaven macerar fulles d’erísim en vi blanc, que uns mesos després es bevia amb la indulgència de la seva capacitat d’afinar o reforçar la veu. A banda d’aquests usos medicinals i lúdics, les fulles d’erísim són comestibles en amanida, com les de d’altres Crucíferes, i amb les seves llavors es pot elaborar mostassa.
[fotos Jordi Badia]