Cetonia aurataeformis (= Cetonia carthami aurataeformis) és un escarabat florícola molt vistós pertanyent a la família Cetoniidae i a la superfamília Scarabaeoidea, normalment de color verd metàl·lic llampant, però de vegades pot ser rogenc amb tons daurats. El cos és ovalat i mesura entre 13 i 16 mm de llargada. La superfície dels èlitres presenta unes marcades estries i un fort puntejat, i va acompanyada d’unes petites línies blanques semblants a dèbils pinzellades. Cal esmentar que els èlitres es mantenen tancats durant el vol i les ales membranoses es despleguen pels laterals del cos.
Els adults de C. aurataeformis són actius de dia. Són presents des del mes de març fins a l’octubre i s’alimenten principalment de pol·len i pètals de flors de compostes, umbel·líferes, rosàcies i cistàcies que troben en clarianes de bosc i marges de rius. En canvi, les larves són saproxíliques, es desenvolupen en troncs d’arbres morts o bé als buits existents als troncs d’arbres vius. Tenen la particularitat de poder desplaçar-se d’esquena, cosa que les distingeix de la resta de larves de Scarabaeoidea.
Els buits dels troncs d’arbres ofereixen un microhàbitat ideal per als insectes saproxílics als boscos mediterranis, on els dípters i els coleòpters són els grups més importants. Les larves dels cetonins (Cetoniidae), com Cetonia, Tropinota, Netocia i altres, s’alimenten de fusta i fullaraca, i produeixen una femta que serveix d’aliment a les larves de sírfids (Syrphidae). En aquest sentit, la presència d’excrements de larves de C. aurataeformis als buits dels arbres facilita el creixement de les larves de sírfids, en especial de Myothropa florea.
C. aurataeformis és endèmic de la península ibèrica i de Mallorca. Pot confondre’s fàcilment amb C. aurata, però aquest presenta un puntejat més fi i dispers a bona part del disc del pronot i té una distribució eurosiberiana.
[foto Xavier Adot]