L’escrofulària peregrina (Scrophularia peregrina) és una herba anual que ateny mig metre d’alçada als herbassars sobre sòl nitròfil. Té una tija quadrangular amb arestes ben marcades, poc ramificada, sovint rogenca i amb fulles que tendeixen a oposades sense ser-ho realment. Aquestes fulles recorden per la forma les d’una ortiga, però no són tan piloses ni, per descomptat, urticants. Les flors s’agrupen en inflorescències en forma de cima de 2-5 flors amb pedicel fi. Aquestes flors tenen un calze de 5 sèpals verds, lliures, estrets i aguts; una corol·la bilabiada marró granatós amb la gorja verda, molt oberta i amb el llavi inferior curt i 4 estams i un estigma que madura abans que ells, tots disposats sobre el llavi inferior. El fruit és una càpsula esfèrica que conserva l’estil fi.
L’escrofulària peregrina és poc freqüent al Bages, malgrat que aparentment hi disposa d’hàbitat abundós.
El gènere Scrophularia dóna nom a la família escrofulariàcies, una raó de més per fixar-s’hi. A les vores de l’aigua pot trobar-se una congènere de l’escrofulària peregrina, l’escrofulària aquàtica o setge bord (Scrophularia auriculata), de mida més gran.
[fotos Jordi Badia]