L’escrofulària aquàtica o setge bord (Scrophularia auriculata [= S.aquatica]) és una herba perenne i robusta que en ple desenvolupament a l’estiu a la vora de l’aigua sol fer entre 1 i 2 metres.
El gènere Scrophularia, del qual S.auriculata n’és l’espècie de mida més gran i representativa a Catalunya, dóna nom a la família escrofulariàcies (= Scrophulariaceae). La família escrofulariàcies, en l’accepció clàssica de la majoria de llibres, és molt extensa i incloïa gèneres força dispars com Veronica, Linaria, Digitalis, Antirrhinum, Pedicularis o Odontides. Actualment, l’Angiosperm Phylogeny Group, en la revisió APGIII del 2009, proposa una reorganització amb la partició de les antigues escrofulariàcies entre família diferents, mantenint una nova família escrofulariàcies en sentit estricte, reduïda, composta pel gènere Scrophularia i altres propers com Verbascum.
Les tiges de l’escrofulària aquàtica són fistuloses -amb l’interior buit- i de secció quadrangular per 4 costes. Les fulles surten oposades, són de mida decreixent de baix a dalt, amb pecíol curt i limbe ovat o lanceolat, les més grans amb folíols menors a la base d’aquí el nom auriculata– i amb el marge dentat. A l’axil·la de les fulles i a l’extrem de les tiges neixen raïms de flors. Aquestes flors tenen una corol·la zigomorfa relativament petita i soldada en una peça única de color fosc, variable entre magenta, marró i verdós, amb 4 estams i un pistil. El fruit és una petita càpsula globosa amb punta aguda, com una gota, amb les llavors a l’interior. Floreix a l’estiu.
L’escrofulària aquàtica viu als terrenys entollats a la vora de les rieres i a les fonts. A la comarca de Bages no és tan comuna com altres plantes de port semblant d’aquests ambients molls com són les nielles (Epilobium hirsutum, E.parviflorum), els anagalls d’aigua (Veronica anagallis-aquatica, V.becabunga) o la canabassa (Eupatorium cannabinum).
[fotos Jordi Badia]