L’esparreguera o esparreguera d’hort (Asparagus officinalis) és una herba perenne que disposa d’un rizoma curt soterrat del qual cada primavera neixen diversos turions que es mantenen blancs mentre estan sota terra i que, en veure la llum, esdevenen tiges verdes i arcuades que poden superar el metre d’alçada. Igual com l’esparreguera boscana o silvestre (A.acutifolius), molt més comuna que no pas la d’hort, i com el galzeran (Ruscus aculeatus), l’esparreguera no té fulles sinó cladodis, ramificacions verdes de creixement limitat i forma definida que fan la funció clorofíl·lica. Els cladodis de l’esparreguera són filiformes, de fins a 25 mm de longitud per encara no 1 mm de gruix, i neixen en feixos alterns a les ramificacions. L’esparreguera és una planta dioica, amb peus masculins i peus femenins. Les flors pengen d’un pedicel articulat d’1 cm que neix a l’axil·la de les ramificacions o dels feixos de fulles. El periant consta de 6 tèpals de color groc verdós i, depenent de si l’individu és masculí o femení, la flor tindrà 6 estams o bé un gineceu constituït per 3 carpels soldats. El fruit és una baia esfèrica de 5-6 mm de diàmetre, inicialment verda i finalment roja.
L’esparreguera és a la vegada una planta cultivada als horts, però sense tradició a la comarca de Bages on sí que es recullen els espàrrecs verds silvestres, i una planta subespontània o naturalitzada al Bages que es troba de tant en tant en terrenys sorrencs i humits de les valls. Els espàrrecs blancs de l’esparreguera d’hort s’han collit quan encara eren soterrats. Els espàrrecs blancs es fan malbé de seguida un cop collits, per això es comercialitzen majoritàriament en conserva. Els espàrrecs verds i gruixuts del mercat solen ser també espàrrecs d’esparreguera d’hort amb la diferència que s’han deixat créixer a la superfície, no pas producte de l’esparreguera silvestre.
[fotos Jordi Badia]