L’espergulària vermella (Spergularia rubra ssp.rubra) és una herba anual de la família cariofil·làcies, d’uns 15 cm d’alçada màxima, delicada per les tiges primes, les fulles linears i les flors roses de simetria radiada.
Al ser una planta menuda, cal observar-la amb detall.
Les tiges són verdes, de 0,5-1,5 mm de diàmetre, ramificades segons un patró simpòdic que, a cada bifurcació, deixa un branquilló curt en comparació a l’altre. Aquesta ramificació simpòdica facilita que l’espergulària vermella creixi més en superfície que no pas en alçada.
Les fulles es disposen per parelles oposades a trams regulars de la tija, amb un parell d’estípules triangulars, incolores i translúcides i sovint també una ramificació als nusos d’inserció. Les fulles tenen un limbe estret de 8-12 mm de longitud que es sosté a la tija sense pecíol apreciable. A diferència d’altres espècies properes de Spergularia, les fulles de S.rubra no són suculentes i es mantenen abundoses a la inflorescència, tot i decréixer de mida. Tota la planta, en especial la seva part més alta i als sèpals, té pèls glandulosos eriçats.
Les flors s’agrupen en inflorescències cimoses a la part alta de les tiges. Els pedicels de les flors són, com a màxim, 3 vegades més llargs que els sèpals; aquest caràcter distingeix S.rubra de S.diandra, una espècie de port més gràcil pròpia de sòls salins. Les flors tenen una bonica simetria radiada. Consten de 5 sèpals lanceolats amb la cara externa verda amb abundosos pèls glandulars i la cara interna matisada de granat, glabra i amb una vora escariosa clara, de 5 pètals ovats, de color rosa intens uniforme o rosa pàl·lid amb l’ungla blanca, intercalats amb els sèpals i d’una longitud igual o inferior a aquells, de 10 estams i d’un ovari globós amb 3 estigmes que ocupa el centre. Les flors s’obren només a les estones d’insolació màxima; si un núvol enfosqueix el sol, les flors es tanquen. L’ovari esdevindrà una càpsula seca que conté llavors minúscules, d’uns 0,5 mm, brunes, de forma irregular amb la superfície rugosa i sense ala.
L’espergulària vermella és una planta dels sòls nitrogenats, pròpia de camps, horts i camins. Spergularia rubra és una espècie molt ben distribuïda pel món i que comprèn diverses subespècies, atenent al color dels pètals i al nombre d’estams. Algunes varietats s’ofereixen en jardineria per la seva florida generosa i vistosa. A la comarca de Bages hem trobat per ara S. rubra ssp.rubra, la subespècie amb distribució més extensa a Catalunya.
Força properes a S.rubra són les espècies S.media, S.marina i S.diandra, pròpies de sòls salins, que al Bages es troben sobretot als sòls salinitzats per la mineria de potassa.
[fotos Jordi Badia]