L’espunyidella groga (Galium verum subsp. verum) és una herba perenne de la família Rubiàcies, de tiges febles que no aconsegueixen enlairar-se més amunt d’1 o 2 pams i fulles linears disposades en verticils, com és característic de la família.
Les tiges aèries, circulars i d’1mm de diàmetre broten de rizomes subterranis més gruixuts que estenen la planta i la mantenen durant l’hivern. A intervals curts d’aquestes tiges aèries es disposen verticils de 6-12 fulles linears, d’uns 15-20 mm de longitud i menys d’1 mm d’amplada, acabades en punta aguda però no punxosa i ordinàriament amb els marges revoluts. A diferència de moltes altres espècies del mateix gènere com l’apelagosa (G.aparine), l’espunyidella groga no està proveïda d’aculèols o ganxets que l’ajudin a enfilar-se damunt d’altres herbes o que li donin tacte aspre.
Dels verticils de fulles situats a la meitat distal de la tija neixen també inflorescències cimoses portades per un peduncle poc més llarg que les fulles corresponents. Les flors són petites, denses i molt nombroses; aparentment només es veu una corol·la groga simpètala, de 2-3 mm diàmetre, constituïda per un tub curt que s’obre totalment en 4 pètals posats en creu, del qual sobresurten 4 estams. Floreix a l’estiu. El fruit està format per dues petites esferes soldades, de superfície llisa.
L’espunyidella groga és una planta dels prats frescals, amb una àrea de distribució extensa i una notable amplitud altitudinal que va des de ran de mar fins als prats subalpins. Té el seu òptim als prats montans, on sol ser abundosa. A la comarca de Bages es troba amb preferència als prats propers als cursos d’aigua; una localitat clàssica al Pla de Bages és la riba de la Séquia de Manresa.
Les branques florides de l’espunyidella groga s’utilitzen per fer quallar la llet en l’elaboració de formatges.
[fotos Jordi Badia]