Euproctis chrysorrhoea és una papallona de la temible família de lepidòpters nocturns limàntrids, a la qual pertany també l’eruga peluda del suro (Lymantria dispar), parenta de la coneguda processionària del pi (Thaumatopoea pityocampa). Les erugues dels limàntrids estan protegides per pèls urticants, solen viure gregàries i són voraces defoliadores causants de plagues forestals i agrícoles.
L’eruga d’Euproctis chrysorrhoea no n’és pas l’excepció. És una espècie polífaga que al Bages ataca sobretot l’arboç (Arbutus unedo). La trobem als arboçars afavorits per incendis forestals anteriors, on l’arboç n’és l’espècie absolutament dominant. A alguns llocs de la torre de Castellnou (foc de 1994) i del solell de La Serra de Rajadell (foc de 1980), Euproctis chrysorrhoea ha esdevingut un greu flagell de l’arboç. Les erugues d’Euproctis chrysorrhoea, nascudes a l’agost d’una posta comuna, teixeixen un niu de fils a l’extrem d’una branca d’arboç, englobant també algunes fulles. Mica en mica les erugues reforcen aquest niu, que recorda el de la processionària del pi. Les erugues passaran tot l’hivern i la primavera embolcallades al niu, protegides de les inclemències meteorològiques. Les sortides del niu per cruspir-se l’arboç s’intensificaran a partir de l’abril. L’arboç pot resultar totalment defoliat, amb les branques pelades. Afortunadament, l’arboç té una capacitat de rebrotada excel·lent. Compte amb el gran poder urticant dels pèls d’aquestes erugues!
A la imatge 3ª, una eruga, ja al final de la fase de creixement, avança damunt d’una fulla de roure.
Després de passar per la fase de crisàlide, a l’estiu emergirà la papallona, tota ella peluda, d’un color blanc nivi amb l’excepció només del bru rogenc del seu abdomen molsut. La papallona vola discretament de nit. En repòs adopta un posat d’ales com si fos un teulat. Té una sola generació l’any.
[fotos Joan Antoni Closes (1ª), Jordi Badia (2ª) i Xavier Adot (3ª)]