L’évol o saüc pudent (Sambucus ebulus) és una herba gran i esponerosa, de fins a metre i mig d’alçada, amb un rizoma reptant que li permet ocupar extensions de terreny. És parent del conegut saüquer (S.nigra) amb el qual podria confondre’s, però l’évol no arriba a ser llenyós i renova les tiges cada any.
L’évol és una herba molt fullosa. Les fulles són grans, compostes imparipinnades amb (7)9-13 folíols lanceolats, estrets i aguts, amb marge dentat. Aquestes fulles neixen oposades i amb estípules a la inserció. La tija, com la del saüquer, conté a l’interior una medul·la blanca i esponjosa.
L’évol floreix a l’estiu. Fa corimbes –un raïm de branques desiguals que deixa totes les flors més o menys a la mateixa alçada, com si es tractés d’una umbel·la- d’uns 10 cm de diàmetre de petites i nombroses flors quasi completament blanques. Les flors tenen un minúscul calze blanc, petaloide acabat en 5 puntes rosadetes, 5 pètals blancs soldats, 5 estams de filaments amples i blanc i un parell d’anteres, ben separades a banda i banda, de color porpra o violeta i un ovari ínfer. Les anteres purpúries diferencien la flor de l’évol de la del saüc, que les té grogues.
Els fruits són baies d’un negre lluent i d’uns 4 mm de diàmetre. Aquests fruits són carnosos i sucosos; contenen un suc vinós, fosc i llavors petites. Al madurar, les branques del raïm també prenen un to rogenc, com de vi.
L’évol creix als herbassars de les terres fèrtils i humides. És una planta molt ben distribuïda per Europa. A Catalunya és freqüent a les valls pirinenques a poca alçada i a la comarca d’Osona; en canvi a la comarca de Bages és escassa i busca refugi prop dels cursos d’aigua.
Es coneixen usos diversos de l’évol en medicina tradicional com a purgant, laxant, diürètic o cicatritzant, amb preparacions igualment variades, i fins i tot com a insecticida per foragitar mosques i puces. Més aviat però cal considerar l’évol com una planta tòxica, molt especialment els seus fruits. El gènere Sambucus, junt amb Viburnum –el gènere del marfull (V.tinus) i del tortellatge (V.lantana)– s’ha extret recentment de la família caprifoliàcies per constituir una nova família la de les adoxàcies. A canvi, la família caprifoliàcies incorpora les anteriors dipsacàcies i valerianàcies.
[fotos Jordi Badia]