El fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca) és un bolet de color taronja homogeni, amb el barret amb centre deprimit i marge revolut i amb el peu prim, tot plegat en forma vagament d’embut. Per sota el barret porta làmines denses, moltes d’elles bifurcades, decurrents sobre el peu. Malgrat el nom popular, la consistència, el peu prim, el color més fosc i, sobretot, el fet de tenir làmines en comptes de plecs diferencien bé al fals rossinyol del rossinyol de debò (Cantharellus cibarius) amb el qual no és pas parent. Més que amb el rossinyol, el fals rossinyol s’assembla a la gírgola d’olivera (Omphalotus olearius) amb la qual si que manté proximitat, però aquesta darrera té el peu excèntric, surt sobre troncs d’olivera i és metzinosa.
La sistemàtica del fals rossinyol ha donat molts tombs. La primera descripció reconeguda el va adscriure erròniament al gènere Cantharellus del rossinyol. Després d’unes quantes voltes, fins fa poc s’incloïa a l’extens gènere Clitocybe de la família Tricholomataceae i l’ordre Agaricals, per la seva morfologia general i en particular per la de les espores. D’aquí ha saltat al gènere propi Hygrophoropsis i família pròpia Hygrophoropsidaceae que molts autors situen al costat de la família Paxillaceae (vegeu Paxillus atrotomentosus) en l’ordre Boletals.
El fals rossinyol creix a les pinedes i a les rouredes a la tardor, com el rossinyol. No és comestible.
[foto Jordi Badia]