El fenàs de bosc (Brachypodium sylvaticum) és una herba gramínia tendra, perenne, que sol superar el mig metre d’alçada, i que creix a l’estrat herbaci ombrívol dels boscos planifolis.
El fenàs de bosc fa tofes de fulles en forma de cinta d’1 cm d’amplada per 15-20 cm de longitud, arquejades, de color verd viu i de tacte suau (foto 1ª). Les tiges són fulloses fins molt amunt, de manera que les espigues queden amagades entre les fulles. Les fulles tenen pèls eriçats, llargs i blancs, ben visibles a contrallum, concentrats a les beines i als marges de la part inferior de les fulles. Entre l’inici de la fulla i la beina despunta la lígula papiràcia, de forma oval i 5-6 mm d’altura (foto 2ª). Les espigues són petites i febles en proporció a la part vegetativa de la planta. Consten d’un eix principal normalment pèndul amb 5-12 espiguetes sèssils, primes i allargades que neixen en solcs o excavacions de l’eix, i que es separen poc de l’eix. Les espiguetes mesuren uns 12 mm sense comptar les arestes; més o menys allà on acaba una comença la següent a la cara oposada de l’eix. Les espiguetes consten de 6-10 flors fèrtils. Tant les glumes com els lemmes o glumel·les inferiors són pilosos. Els lemmes porten una aresta fina d’uns 15 mm (foto 3ª).
Com el seu nom indica, el fenàs de bosc viu a l’interior del bosc on suporta bé l’ombra. És una planta ben distribuïda a la Catalunya Central que es troba a les rouredes i als alzinars frescals. És una herba comuna a la part alta de les canals encarades a nord del massís de Montserrat.
[fotos Jordi Badia]