Els fetjons (Rhizopogon sp.) són bolets de forma globular o arronyonada, d’uns 2 cm de diàmetre i de color marró. Al tractar-se de basidiomicets amb els cossos fructífers totalment tancats, es classifiquen a la subclasse gasteromicets, com l’estrelleta de terra (Geastrum vulgatum) o la gita de bruixa (Clathrus ruber), malgrat que alguns caràcters morfològics els acosten a les boletals, com el pinetell o molleric (Suillus collinitus). Creixen ran de terra o mig enterrats, com si fossin patates petites, a les pinedes on formen micorizes amb els pins.
Entre els fetjons, el més comú al Bages és el fetjó rosat (Rhizopogon roseolus) de la foto, que es troba a les pinedes de pi blanc. Es distingeix el fetjó rosat d’altres espècies properes perquè, malgrat que tots mostren tots una gleba interior de color groc al tallar-los, el fetjó rosat vira cap a aquest color allà on s’ha rascat, mentre que la resta mantenen immutables els seus colors groc per dins i marró per fora. El fetjó rosat surt tant a la tardor com a la primavera si ha estat plujosa. És comestible. El nom de fetjó identifica el bolet com a un fetge petitó, per les semblances en la forma globular i en el color.
[foto Jordi Badia]
Les arrels de la majoria de plantes augmenten molt la seva superfície de captació d’aigua amb sals minerals gràcies a les micorizes, que no són res més que filaments (hifes) dels fongs que fan aquest servei a la planta a canvi d’aliment. La dependència que tenen els pins respecte les micorizes és total perquè el seu sistema radicular amb una ramificació fina poc desenvolupada no els permet viure a la natura sense els seus fongs associats. La majoria de bolets comestibles que s’acostumen a collir al Bages neixen a la tardor i, com l’espècie exposada, són òrgans reproductors de fongs formadors de micorizes amb els pins.