L’estrelleta (Geastrum vulgatum [= G. rufescens]) és un bolet curiós del grup dels gasteromicets, aquells que guarden els basidis en un embolcall tancat anomenat peridi fins que les espores maduren. El peridi de l’estrelleta és format per dues capes, l’exoperidi gruixut i carnós que s’esquinça fins a quedar totalment obert i retallat en forma d’estrelleta de 6 a 8 puntes, i l’endoperidi esfèric, tou, de membrana fina i posat al centre. L’endoperidi s’obre per un foradet laciniat del capdamunt per on expulsa un núvol d’espores madures quan rep l’impacte d’una gota de pluja o la pressió del trepig. L’estrelleta no té peu. Apareix a la tardor damunt del terra o entre la fullaraca, sobretot entremig de les agulles de pi en descomposició.
El seu color discret, com el to de pell de raça blanca, el fa passar desaparcebut entre la terra i les fulles i troncs secs, tot i ser abundós.
No tan freqüent al Bages és una altra espècie similar d’estrelleta, G. sessile, més petita, de color blanquinós i amb l’endoperidi més enfonsat al cos de l’exoperidi. En canvi, sí que és freqüent l’estrelleta de la pluja (Astraeus hygrometricus).
Un altre gasteromicet igualment curiós és la gita de bruixa (Clathrus ruber).