La flor immortal (Xeranthemum inapertum) és una planta anual de la família compostes que es fa als prats eixuts careners. Creix fins als 35 cm d’alçada, amb ramificació des de la base. Les tiges i les fulles són blanquinoses pel recobriment de pèls que la protegeixen de la insolació. Les fulles són sèssils, estretes, les superiors lineals i les mitjanes i inferiors obovades de 10 mm d’amplada màxima i atenuades, discolors d’un verd grisenc a l’anvers i blanques al revers on els pèls són més densos. Floreix a començaments d’estiu. Els capítols en forma de pinyeta de 15-20 mm d’alt per 5-10 d’ample són solitaris al capdamunt de tiges estirades. Aquests capítols no s’obren gaire, les corol·les purpúries just despunten al capdamunt. Són més aparents les bràctees escarioses, ovades amb una franja central de color bru fosc que sobresurt en una punta que no arriba a ser punxosa. Les bràctees superiors s’encomanen del matís purpuri de les flors. El fruit és un aqueni amb una corona de 5 puntes desiguals i variables.
La denominació científica Xeranthemum inapertum és realment descriptiva, “xer” de sec, “anthemum” de flor i “inapertum” de tancat. El nom de flor immortal és manllevat del castellà. Efectivament, s’utilitza amb èxit com a planta seca decorativa que es conserva indefinidament. Xeranthemum inapertum viu a les serres calcàries de l’interior de la península ibèrica, defugint el litoral. L’hem fotografiat al PN. de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
[fotos Jordi Badia]